Pels veïnats de Pardines sota l’ombra de Serra Cavallera.

L’itinerari s’inicia a la Plaça del Padró, molt a prop de la senyal R130 (Pardines). Passem pel que havia estat l’antic castell de Pardines, al costat mateix de l’església de Sant Esteve. Ambdós edificis formaven part de les antigues muralles que encerclaven el nucli medieval del poble. Aquest fet es pot apreciar en l’absis romànic de l’església, que juntament amb el campanar havien tingut funcions de torre de defensa. Baixem pel carrer Major i seguim pel carrer de Camprodon, on trobem la senyal R131 (Camí Ramader). Seguint aquest antic camí baixem en direcció al fons de la vall, passant pel petit veïnat dispers de Llavanera. Creuem el riu Segadell pel pont del Molí d’en Roca on trobem la senyal R121 (Vilaró). Ens dirigim en direcció a Sant Martí de Surroca, tot seguint el camí ramader que ens portarà, després d’una forta pujada, fins al nucli de Puigsac, on trobarem l’església romànica de Santa Magdalena.

Deixem enrere Santa Magdalena i continuem caminant pista amunt deixant el gran mas de Can Roca a la nostra esquerra. Poc més amunt, abans de creuar un torrent, abandonem la pista per continuar pel camí ramader que s’enfila per prats i recupera de nou la pista per on pujàvem més endavant. Continuem amunt per la pista fins a un encreuament senyalitzat que ens indica el camí per anar al Pla de l’estany i al Pou de glaç. Abandonem la xarxa Itinerànnia per dirigir-nos per aquest nou camí ample que
en pocs minuts ens porta fins al Pla de l’estany on, enclotat, trobem l’estany de Can Roca. Una cartellera ens informa sobre els importants valors ecològics que tenen aquestes zones humides. Per visitar el pou de glaç cal dirigir-se a la riba oposada de l’estany per corriols fresats pel bestiar.
Al final de l’estany, la ruta abandona el camí que seguíem per dirigir-se cap a la dreta creuant els prats, al final dels quals neix un camí ben traçat que ens porta fins al Pla de Bardina, des d’on les vistes cap al Puigmal i muntanyes veïnes són espectaculars. Retrobem les senyals de la xarxa Itinerànnia just en un revolt de la pista ampla que baixa de la Portella d’Ogassa. Cal baixar per aquesta pista paral·lela al Torrent del Vilaró. Al cap de pocs metres abandonem la pista per un camí que surt a l’esquerra i que creua el torrent. En una curta però forta pujada arribem al Coll de Bac i poc més amunt a les restes d’una cabana i closa per al bestiar.
Comencem a baixar per la Serra de Can Dulsat. En una zona oberta el camí gira cap a l’esquerra i s’endinsa en un ombrívol bosc. La baixada per aquest camí és ràpida i ens condueix fins a uns plans sobre la casa de Can Dulsat, on trobem una segona cartellera, aquesta amb una taula d’orientació. Continuem per la carena i baixem ràpidament fins a trobar la pista cimentada d’anar a la casa de Can Dulsat. Pocs metres més avall ens creuem amb la carretera del Vilaró. En aquest punt, si no volem tornar a Pardines pel mateix camí, i tenim temps i forces, podem optar per seguir la pista cap a l’esquerra que un cop creuat el riu ens enfila fins la senyal R129 (Mas Ventós) i d’aquesta pujar fins al poble. Ara bé, la ruta aquí proposada es dirigeix cap a la dreta, passant per les cases de Vilaró, on seguim un camí que baixa cap al pont del Molí d’en Roca, on retrobem la senyal R121. Finalment refem el camí d’anada, ara en pujada fins a Pardines, inici i final de l’itinerari.