Vall de Núria

Tot un món de sensacions des del primer moment.

L’estació d’esquí i muntanya de Vall de Núria, de una riquesa natural i paisatgística única, està situada dins del Pirineu Oriental, al terme municipal de Queralbs. Dominant un dels punts més elevats de la Vall de Ribes, està envoltada per pics de gairebé 3.000 metres i d’on neixen multitud de fonts i torrents. Us proposem gaudir d’aquest paisatge espectacular d’alta muntanya amb un transport singular: el cremallera. El cremallera té un recorregut de 12,5 km i supera un desnivell de més de 1.000 metres.

Gestionada per Turisme i Muntanya de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, sempre s’ha vetllat pel manteniment d’aquest ric patrimoni natural, implantant i aplicant un sistema de gestió mediambiental en totes les activitats desenvolupades. Tot això d’acord amb les exigències recollides en la norma ISO 14001. D’altra banda, l’estació d’esquí ha obtingut la Q de qualitat, que atorga l’Institut per a la Qualitat Turística. Descobreix un entorn incomparable on les aigües del riu Núria poden escolar només per unes estretes i profundes gargantes excavades enmig d’aquesta roca dura, fins a trobar-se amb la vall del Freser, riu que a Ripoll es fusiona amb el Ter.

La història

La situació geogràfica ha determinat la història de Núria. Els prats de la vall van ser objecte de transacció entre comtes i monestirs; un fet que, probablement, explica l’origen del santuari. Posteriorment, el Tractat dels Pirineus va transformar Núria en una plaça fronterera i la va posar en el punt de mira dels militars. A començaments del segle XX, Núria va conèixer l’inici dels esports de muntanya i de neu a Catalunya. Va ser, també, l’escenari escollit per la Generalitat de Catalunya republicana per redactar el projecte de l'”Estatut de 1932″, que per això es diu l'”Estatut de Núria”. La imatge de la Mare de Déu de Núria va patir l’exili, de 1936 a 1942, a causa de la Guerra Civil i, més tard, va romandre segrestada un temps (1967 fins a 1972) per patriotes catalans.

L’origen llegendari de Núria

Núria compta amb un ric llegendari però, sens dubte, el relat capital és el del descobriment de la Mare de Déu. Segons la llegenda, Sant Gil, nascut a Atenes, nomenat bisbe de Nimes, va esculpir la imatge quan feia vida d’ermitany a la vall entre els anys 700 i 703. Amb la campana convocava els pastors de l’entorn, els evangelitzava davant la creu que ell mateix havia esculpit i també els donava de menjar, cuinant en una olla. Així, campana, creu i olla es convertiran en símbols de Núria. La predicació sovint va acompanyada de persecució i quan aquesta es va originar, es va veure obligat a marxar de la vall i va deixar la Mare de Déu oculta en una petita cova. L’any 1072, per inspiració divina, un home anomenat Amadeu va venir des de Dalmàcia en cerca d’unes relíquies de Maria. Uns pastors que coneixien la tradició de Sant Gil li van ajudar a aixecar una modesta capella (origen del Santuari). Ja absent Amadeu, els pastors van tornar a trobar la imatge que, més tard, va resultar impossible de portar en processó a Queralbs, “perquè volia quedar-se a Núria”.

Cremallera de Núria

• 1919 El ferrocarril transpirinenc de la línia Barcelona-Puigcerdà arriba a Ribes de Freser.
• 1928 S’inicien les obres de construcció del cremallera.
• 1930 El 30 de desembre arriba la primera locomotora a Núria.
• 1931 El 22 de març s’inaugura la línia.

Informació: 972 732 020
Atenció Comercial: 932 041 041
Hotel i restauració: 972 732 000